Firals... què puc dir? D'entrada, que és una festa que m'encanta i m'apassiona com poques. Una festa del poble per al poble. Tothom i és benvingut i tothom i té quelcom a fer (si és que en té ganes, clar). He de dir, que veig amb orgull com després de la dotzena edició de la festa (sí, sí, la dotzena, déu ni do oi?) la gent s'esforça perquè sigui més lluïda que mai i per que no perdi ni un xic de l'encant que la caracteritza.

M'alegra veure com cares noves s'incorporen cada any a la festa, en tots els aspectes, i com la gent del poble que no hi participa directament, s'embadaleix contemplant els espectacles o es passeja tota la tarda per la plaça o simplement, s'asseu a la taula a l'hora de sopar gaudint d'un bon tiberi al costat de coneguts i saludats.

M'omple moltíssim observar com la gent jove, també participem de la festa, i comprovar que, molts dels meus amics i amigues de tota la vida, en són una part activa. I es que la festa té molts àmbits, i ha trencat fronteres.

Què puc dir de l'acampada per exemple? El que va començar com un "concert cutre" ha esdevingut un punt de festa d'obligada assitència per tot aquell que volta pels firals, i s'ha de reconèixer l'esforç a tots els currantes (nois i noies, molts d'ells marranos i marranes ;) ) que treballen sense descans i des de fa temps per que la festa sigui un èxit.

Suposo que el fet de ser del poble i que me l'estimi, fa que ho visqui tant. Suposo també que el fet que acabi d'arribar del sopar de participants en la festa i que hi hagi trobat moltíssima gent del poble també hi ha influït.

Que tinguem firals per molts més anys! Visca Bellvís i Visca la nostra Festa!!