Més que una onada... és tal com diu el nom del vídeo, una genuïna pantalla LCD humana!
Això sí que és animació autèntica en un partit de futbol... Espero que l'afició del Bellvís, ens regali algun dia un espectacle com aquest! :D
Arran de la consulta d’Arenys de Munt, la societat civil catalana ha iniciat al nostre país la convocatòria de nombroses consultes populars sobre la independència en les diferents viles i ciutats de Catalunya. Bellvís i els Arcs volen sumar-se a aquesta iniciativa el 25 d'Abril. El divendres 15 de gener, amb la participació en assemblea de veïns i entitats del poble de Bellvís, es va constituir la comissió ciutadana organitzadora de la consulta sobre la independència de la Nació Catalana.
El grup impulsor de Bellvís i els Arcs Decidim instem a la resta de membres d’entitats i associacions del poble, així com aquelles persones a títol individual que ho desitgin, a unir-se a participar ja sigui en l’organització o com a voluntaris amb l’objectiu que tinguem la màxima representativitat possible de la societat civil del nostre poble.
Visita el blog, on podràs trobar tota la informació!
És un avió, és una rentadora, és la nova meravella per llegir tranquilament a la tassa del vàter?
A Microsiervos ens donen una petita idea del que és el nou invent de la casa Apple.Y llegó el iPad, és una bona entrada per fer-nos una idea ràpida del nou gadget, cridat a trencar de nou el mercat.
Et ve de gust fer un cop d'ull virtual al Vaticà? Un cop obris la pàgina, trobaràs un planell i a la teva esquerra, els llocs o pavellons que pots visitar.
Visita Virtual. Val molt la pena! (sobretot per tots aquells i aquelles, que com jo, encara no hi hem posat els peus... algun dia ;) )
(un cop retornat, és hora de tornar també a l'activitat bloggera... Iniciem amb un article d'Iu Forn a l'avui, sobre el nou Calendari Escolar...) (tant de bo les eleccions no és facin esperar!)
Iu Forn
Ja hem resolt el problema que teníem amb el calendari escolar. Resulta que la conselleria d'Ensenyament volia que el retorn de les vacances d'estiu es fes en una dates homologables a la dels països civilitzats del planeta Terra, però als sindicats de mestres (i mestresses) no els sortia (ni els surt) d'allà mateix cedir cap dels seus privilegis de mariscals (i mariscales). Solució? Avançar una setmana el curs pel davant i posar a meitat del segon trimestre una setmana de vacances, no fos cas que a ses excel·lències se'ls herniés el morro per haver de pencar una setmana més. D'aquest bonic invent en diuen "la setmana blanca".
Això de la setmana blanca ho fan a l'Europa de París cap amunt, per entendre'ns geogràficament, on d'octubre a l'abril hi fot un fred que el óssos polars van amb bufanda. Allà existeix una cultura de la neu i al costat de casa tenen una pista (o dues) d'esquí i és normal que el seu calendari s'adapti a la seva realitat. Però aquí, que som a la mediterrània de les oliveres i els pins, l'única setmana blanca que coneixem és que la que suposem quan llegim que l'Ebre és el riu amb més restes de cocaïna del món... no se si m'explico.
Total, que per resoldre un problema d'una minoria inclinada a pencar tirant a poc, ens en hem d'anar tots a esquiar. Molt bé, ja estem marxant. Però, i si al meu fill (o a la meva filla) no l'agrada esquiar, què? I si és al·lèrgic a la neu? I si, senzillament, no ens surt dels nassos anar a esquiar perquè ens ho digui un calendari? I si no tinc els diners per dur-l'hi? Doncs els nen (o la nena) es queda. A fer què? Diu que "activitats organitzades pels pares (i les mares)" i pagades, naturalment, per nosaltres. Tant d'interès en el tema, ja friso per llegir algun dia: "La reunió entre la conselleria d'Educació i Trineus i el sindicat USTEC-Pista Negra acaba amb 90 centímetres de neu pols".
Notícia publicada al diari AVUI, pàgina 52. Dijous, 26 de novembre del 2009
Crec que fa un temps, ja en vaig fer referència, com a mínim via mail. Ja fa temps que des de la caiguda de l'amic Antoni Bassas (qui per cert, podeu seguir encara en el seu blog, la Primera Esmena), em vaig passar a Rac1, amb en Jordi Basté, aquest Barceloní d'Horta que, amb més o menys encert, ha anat consolidant l'emisora del grup Godó com a "líder" i l'única capaç de fer sombra a Catalunya Ràdio, que desde que els nostres amics "sociates" van encunyar el terme "crosta nacionalista" no ha parat d'anar enrere.
Sembla però, que últimament, la cosa ha millorat, i com a mínim, l'entrada de'n Manel Fuentes (bon comunicador, però al que personalment, em costa treure-li l'etiqueta d'humorista), fa que de tant en tant, pugui sintonitzar una altra emisora al meu dial.
Ja veurem com els anirà. De moment, el frec a frec entre els dos programes líders al matí, El món a Rac1 i El Matí de Catalunya Ràdio és constant. Què en treiem de positiu? Què la ràdio en Català és la líder al país.
I ara, tal com diu en Jordi, una mica d'aire fresc en el nostre rovellat esperit nacional:
Escrits
