Bepmaster

La sequera, una paraula que tots teniem en boca; que fins fa un mes estava present en qualssevol conversa informal, que era present en tots els telenotícies, sembla que s'ha esvaït.

De fet, l'enquesta que vaig proposar sobre el tema, deixava bastant clares les inquietuds dels visitants del bloc. Els resultats a la pregunta: "et preocupa la sequera?" foren els següents:

Molt, cada vegada més. 9 vots (42%) Aquesta fou l'opció més votada, i si he de ser sincer, era la que jo també compartia. La sequera preocupava, i semblava que l'apocalipsi era ben proper al nostre país.

No gaire, segur que els polítics ho solucinen. 0 vots (0%) Sorprenentment, o no, aquesta opció no va aconseguir ni un sol vot. Tan poca confiança tenim en els nostres polítics, en les nostres institucions? Això sembla.

Una mica, però confio que plourà. 6 vots (28%) Aquesta fou la segona opció més votada pels lectors i lectores del blog. Val a dir, que foren ells qui ho van encertar, ja que finalment ha plogut.

Gens, treurem aigua d'on sigui. 2 vots (9%) Dues foren les persones que es van inclinar per aquesta opció, que expressava la confiança en treure aigua de qualssevol lloc. Dessalació? Connexió temporal? Mini-Transvasament? Totes aquestes, opcions que la pluja, s'ha encarregat de fer oblidar.

No ho sé, jo treuria la Verge de les Sogues en processó, i li demanaria aigua. 4 vots (19%) Finalment, la última opció, més encarada als bellvisencs, opinava que segurament, la millor opció era demanar-li a la nostra Verge, la tant solicitada aigua, com durant molts anys havien fet els nostres avantpassats. Finalment, tampoc aquesta opció ha estat necessària.

Com a conclusió, s'observa que la classe política es mou cada dia més pels interessos. La pluja els ha "salvat el cul". Del mini-transvasament, o mini-connexió, ja ni s'en parla. Però la sequera tornarà, i amb ella el debat. Tots necessitem aigua, no només per a viure. A la nostra comarca, al nostre poble, és un bé preuat per tothom, ja que la pagesia en depèn completament. Què passarà llavors? De moment, només demano una cosa: que no pari de ploure.