Pràcticament copio el títol d'un post que he trobat en un interessantíssim bloc de viatges; El Rincón de Sele (Si us agrada viatjar, us recomano que no us el perdeu, i que de tant en tant hi feu una ullada).

Bé, el cas és que allí he trobat un article davant el qual no he pogut fer res més que sentir-me profundament identificat: "La Hipnosis del Mapamundi". I en el meu post, no he escrit Mapamundi, ja que sento aquest efecte hipnòtic davant qualsevol mapa, per petit que sigui i en el format que sigui, que tingui al davant. Em surt una fixació estranya, que fa que no pugui parar de mirar-lo, de recorre'l, i de fixar-me en cada un dels llocs que hi ha.

És una "altra" manera de viatjar. Amb la imaginació, amb pensaments sobre els llocs que visualitzes. Tant li fa si és un mapa del Pla d'Urgell, o de la Sibèria. No cal dir, que amb Google Earth, i Google Maps, encara és més fàcil perdre's davant de qualssevol mapa que vulguis veure.

Una sensació particular? O us passa quelcom similar?

0 Responses to "La Hipnosi del mapa"